Wikileaks va ser
creada per Julian Assange, l’any 2006, com una web on es publicaven informes
anònims i documents filtrats amb contingut d’interès públic. El seu objectiu
principal és filtrar informació que posi en envidència comportaments no ètics
de governs, empreses multinacionals, institucions religioses, etc. Alguns
exemples són:
- El vídeo de l’assassinat de periodistes(12 de juliol de 2007 Baghdad airstrike): on es pot veure com soldats nordamericans maten al reporter de Reuters Namir Noor-Eldeen i a 10 persones més.
- Els diaris de guerra d’Afganistán (25 dejuliol de 2010): on es parla de víctimes civils a mans de soldats nordamericans, etc.
- Els registre de la guerra d’Irak (22 d’octubre de 2010): on es revela l’ús sistemàtic de tortures, etc.
- La filtració de documents diplomàtics dels EUA: amb informació que afecta a un gran nombre de països. Veure-ho a Wikileaks.
- La filtració de correus electrònics de l’empresa Strarfor (2012). Veure-ho a Wikileaks.
- Etc.
Vídeo de l'assassinat de periodistes i civils (12 de juliol de 2007)
En anteriors posts,
hem parlat del paper que juguen les xarxes socials com vies per difondre
informació o notícies que no sempre podem localitzar en els mitjans
tradicionals. Els blogs polítics, per exemple, poden actuar com a fòrums
d’opinió on els seus autors expressin sense censura el que pensen sobre un tema
o un altre. D’aquesta manera, poden tenir gran influència en la opinió dels seus
lectors, com diu Núria Almirón en la seva investigació Weblogs políticos:
¿periodismo de opinión alternativo o nueva herramienta de persuasión colectiva?
Ara bé, és tanta la
informació que podem trobar als blogs, Facebook, Twitter o YouTube que de vegades ja no saps què pensar. De fet, a YouTube ja circulaven vídeos d’atacs
“il·lícits” durant la guerra d’Irak i Afganistan que no van tenir l’impacte del
clip pujat per Wikileaks on es mostrava l’atac als periodistes de Reuters i
altres civils. El motiu va ser que, per evitar que es perdés en la immensitat
de la xarxa, Wikileaks primer va fer servir els mitjans de comunicació tradicionals: va enviar tota la informació als diaris The Guardian, The
New York Times, i Der Spiegel, setmanes abans de que fos publicada
online, amb la intenció que aquests mitjans descodifiquessin i publiquessin
aquesta material establint una agenda informativa internacional. Aquesta agenda
va preparar el terreny perquè tothom parés atenció i considerés Wikileaks com una font
d’informació fiable.
Sobre Wikileaks
podem trobar veus a favor amb arguments basats en la transparència i la
llibertat d’expressió; i d’altres en contra que l’acusen de ser un “conducte dela CIA”. Potser caldrà esperar a veure publicat en un altre web documentació
filtrada secreta sobre els informants de Wikileaks.
Sí, es un caos, no sabes a quien creer pero siempre es bueno que salgan voces que denuncian algo que consideran injusto.
ResponEliminaUn abrazo.
La publicació per part de Wikileaks de 250.000 documents secrets de la diplomàcia d'EUA, 400.000 documents interns sobre la guerra de l'Iraq i 91.000 documents sobre la guerra d'Afganistan, ha estat un esdeveniment que marca un punt d'inflexió en la història del periodisme i, s'hagi dit el què s'hagi dit, realment el que ha fet Wikileaks i els periòdics que ho publiquen, és tan dolent?. A més, pel què es veu, Wikileaks és quelcom de seriós, i per això ha posat en qüestió als grans mitjans de comunicació tradicionals; resulta que la informació que publica és veritat, informació que no volen publicar molts mitjans, que de fet depenen de la publicitat de les grans corporacions i dels governs per sobreviure en aquests temps de crisis. En definitiva, considero que les persones tenim el dret a saber, diríeu que estem davant d'una batalla, èpica i ètica?
ResponEliminaHola,
ResponEliminai acaben d'aprovar l'extradició de l'Assange, potser són certes les acusacions, no vull ser injust amb les víctimes, però fa una pudor... tot i que el personatge no cau massa bé.
deixant de banda les motivacions per publicar els documents em sembla fantàstic que se sàpiguen coses, els governs han de donar explicacions i fins ara es consideraven intocables. Segurs darrera els seus seveis d'intel·ligència.
Molts dels documetnts publicants tampoc deien res de l'altre món, però obre una finestra de llibertat informativa permetent que entri una mica d'aire, i falta que ens feia.
salut.
Hola Salvador, estic d'acord amb tu, nessecitem que entri una mica d'aire. Hi ha coses que hem de saber (ex. Bankia!!!). Com diuen al seu web els de Wikileaks: Allí donde hay falta de libertad y donde la injusticia está anclada en la ley, hay lugar desde un punto de vista ético para la desobediencia civil. Allí donde el simple hecho de distribuir información pueda contribuir a poner en un aprieto a un régimen autoritario o a poner en evidendia un crimen, nosotros reconocemos el derecho, e incluso el deber, de llevarlo a cabo.
ResponEliminaHola,
Eliminabuf, quina falta ens faria un Wikileaks amb Bankia! m'indigna que no tinguin ni la més mínima intenció de buscar responsables ni esplicar res. 20.000 milions d'euros, em perdo amb números tan grans. Cristiano Ronaldo en va costar 90, la darrera marató de TV3 n'ha recaptat 4, retallades per tot el poble per estalviar-ne 1.000... ells en posen 20.000 i no passa res.
no segueixo, m'indigno massa i acabaré dormint en una plaça.
salut.