Pel que fa al text
d’Anna Fuster (1) vull destacar l’apartat que dedica a l’autoria. Si d’entrada
podem considerar que l’autoria d’un weblog pertany a una o vàries persones
(individual o col·lectiu), cal després tenir en compte els comentaris dels
lectors i les referències a altres llocs de la xarxa, que s’integren plentament
en el weblog.
El sistema en que
un únic emissor es dirigeix a una audiència massiva es dilueix amb Internet. A
la xarxa, els emissors també són receptors o lectors, i a l’inrevés. Passem de
la unidireccionalitat dels mitjans tradicionals a una bidireccionalitat real.
Pel que fa al concepte de blog.art, Fuster ens recorda que aquesta denominació
és fa servir per a designar l’art propi dels weblogs. En aquest cas, tot i
haver un petit nombre de persones que utilitzen el blog amb finalitats
artístiques, encara no tenen prou rellevància. Els blogs tenen unes especificitats
molts concretes i rígides i poden suposar una barrera pels artistes. Així,
sembla que aquest format no és, de moment, el més adient per a ser usat en
l’àmbit de les belles arts, a excepció de com un vehicle de difusió de les
obres. Caldrà estar atents als canvis que es poden produir a la xara i als
blogs, els quals podrien obrir noves vies també per a la creació.
Bibliografia
(1) FUSTER, Anna
(2005) Art, territori i cultura dels mèdia. Facultat de Belles Arts.
Universitat de Barcelona.
El concepte d'autoria en els blocs i en qualsevol altre mitjà digital mé so menys col·laboratiu és bastant difús. Crec que serà precisament el debat sobre aquest concepte el que ens ocuparà en un futur, qui i per què podem considerar autor? Perquè de fet, si ens fixem Godard, al qual no crec que ningu dubti en considerar-lo autor, és un mestre d ela copia, la copia i la re-elaboració a partir del material artístic pre-existent.
ResponElimina