dimecres, 30 de maig del 2012

Anàlisi lexicomètrica d'un blog II




A continuació es mostren els resultats de l’anàlisi lexicomètrica del blog d’Alicia Puleo, Doctora en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid i membre del Consell de la Càtedra d’Estudis de Gènere de la Universitat de Valladolid.

He triat els 3 articles que estaven classificats amb l’etiqueta “Violencia de género” i que són:
-          Lo que hay que saber sobre la violencia de género
-          Una periodista en busca de igualdad
-          La maté porque era mía



Per a l’anàlisi s’ha fet servir l’aplicació informática Concordance.


Anàlisi de resultats

Les paraules més repetides són articles, pronoms, conjuncions i preposicions, com és habitual en qualsevol text i que, per aquest motiu, no té valor incloure-les.

Les paraules clau identificades són les següents:

Paraula
Freqüència
Percentatge %
Violencia
25
1,63
Género
20
1,30
Mujeres
16
1,04
Igualdad
6
0,39
Sexista
5
0,33
Sociedad
5
0,33
Problema
4
0,26

En aquest primer quadre observem com apareixen les paraules “sociedad” i “problema”, posant de manifest la identificació de la violència de gènere amb un problema social basat en la desigualtat.

Si fem un recull del context on apareix la primera paraula clau “violencia” obtenim, per exemple:

Al final de esta semana en la que hemos vuelto a reflexionar y hablar sobre la violencia sexista, esa violencia que no cesa y que es un problema social porque no se puede explicar únicamente en clave de "sucesos" o "patologías individuales" ya que sus raíces son muy antiguas y enlazadas con una estructura social de desigualdad.

... la cuestión del modo en que los medios deben participar en la gran tarea de corregir las situaciones históricas de desigualdad que se encuentran en la raíz de la violencia sexista. 

Ahora disponemos de la Ley de Igualdad y de la Ley Integral contra la Violencia de Género.

... que la violencia de género se convirtiera en un problema reconocido en la agenda institucional tanto en nuestro país como internacionalmente. 

La violencia sexista es un fenómeno con hondas raíces en el pasado. 

La violencia de género no está en los genes ni es un destino ineludible de la humanidad.

 Los modelos explicativos de la violencia contra las mujeres han ido evolucionando desde una perspectiva que sólo veía individuos perturbados a otra que atiende a numerosos factores causales combinados.

Gran parte de los homicidios que caen bajo la denominación de violencia de género en nuestra sociedad son cometidos por maridos, compañeros sentimentales y novios que no soportan una ruptura de pareja.

Tod@s podemos y debemos luchar contra la violencia de género



Trobem com a sinònimes, almenys en paraules de l'autora, les expressions de violència de gènere o  violència sexista o violència contra les dones. D'altres formes que també podria haver fet servir són violència domèstica o de parella; però amb les expressions utilitzades es dóna un valor més sociològic al concepte, fent que el concepte no s'entengui només dins l'àmbit privat.


La resta de paraules destacades mostren el tema des d'una vessant tant jurídica ("ley", "crímenes", "denuncia", "víctimas") com sociològica ("desigualdad", "estereotipos", "conflicto", "mitos", "lacra", "dominación", etc). 

Paraula
Freqüència
Percentatge %
Ley
3
0,20
Acoso
2
0,13
Agresor
1
0,62
Agresiones
2
0,13
Asesinato
2
0,13
Asesinatos
2
0,13
Asesinadas
1
0,62
Crímenes
1
0,62
Comprensión
2
0,13
Desigualdad
2
0,13
Estereotipos
2
0,13
Maltratador
2
0,13
Maltratadores
1
0,62
Malos
1
0,62
Matan
1
0,62
Mutilaciones
1
0,62
Conflictos
1
0,62
Degradación
1
0,62
Denunciar
1
0,62
Dominación
1
0,62
Esclavos
1
0,62
Genes
1
0,62
Lacra
1
0,62
Misógina
1
0,62
Mitos
1
0,62
Mujer
1
0,62
Patologías
1
0,62
Perturbados
1
0,62
Sexistas
1
0,62
Sexo
1
0,62
Sexual
1
0,62
Suicidio
1
0,62
Suicida
1
0,62
Víctima
1
0,62
Víctimas
1
0,62
Victimización
1
0,62
Violación
1
0,62
Violaciones
1
0,62


Així doncs, encara que el percentatge de paraules extretes no sembla tan significatiu -en alguns casos només trobem el vocable un cop- és la variabilitat dins el mateix lèxic, el pertànyer a la mateixa familia semàntica, el que ens permet fer una interpretació del tema des d'un punt sociològic i també, jurídic. 

dimarts, 29 de maig del 2012

Wikileaks


Wikileaks va ser creada per Julian Assange, l’any 2006, com una web on es publicaven informes anònims i documents filtrats amb contingut d’interès públic. El seu objectiu principal és filtrar informació que posi en envidència comportaments no ètics de governs, empreses multinacionals, institucions religioses, etc. Alguns exemples són:


Vídeo de l'assassinat de periodistes i civils (12 de juliol de 2007)

En anteriors posts, hem parlat del paper que juguen les xarxes socials com vies per difondre informació o notícies que no sempre podem localitzar en els mitjans tradicionals. Els blogs polítics, per exemple, poden actuar com a fòrums d’opinió on els seus autors expressin sense censura el que pensen sobre un tema o un altre. D’aquesta manera, poden tenir gran influència en la opinió dels seus lectors, com diu Núria Almirón en la seva investigació Weblogs políticos: ¿periodismo de opinión alternativo o nueva herramienta de persuasión colectiva?

Ara bé, és tanta la informació que podem trobar als blogs, Facebook, Twitter o YouTube que de vegades ja no saps què pensar. De fet, a YouTube ja circulaven vídeos d’atacs “il·lícits” durant la guerra d’Irak i Afganistan que no van tenir l’impacte del clip pujat per Wikileaks on es mostrava l’atac als periodistes de Reuters i altres civils. El motiu va ser que, per evitar que es perdés en la immensitat de la xarxa, Wikileaks primer va fer servir els mitjans de comunicació tradicionals: va enviar tota la informació als diaris The Guardian, The New York Times, i Der Spiegel, setmanes abans de que fos publicada online, amb la intenció que aquests mitjans descodifiquessin i publiquessin aquesta material establint una agenda informativa internacional. Aquesta agenda va preparar el terreny perquè tothom parés atenció i considerés Wikileaks com una font d’informació fiable.


Sobre Wikileaks podem trobar veus a favor amb arguments basats en la transparència i la llibertat d’expressió; i d’altres en contra que l’acusen de ser un “conducte dela CIA”. Potser caldrà esperar a veure publicat en un altre web documentació filtrada secreta sobre els informants de Wikileaks. 


Ciberactivisme


Ja en 2004, els sms van jugar un paper molt important a l’hora de convocar manifestacions contra la manipulació informativa posterior als atemptats en Madrid, posant de manifest el poder de les noves tecnologies com a plataforma per l’activisme. Amb les revoltes en els països del Magrib i Orient Mitjà, conegudes com La Primavera Àrab, aquest fet ha tingut encara més rellevància, gràcies a Twitter, Facebook i els blogs personals.

La manca de llibertat i d’oportunitats, la pobresa, la corrupció i l’immobilisme polític dels sistemes autocràtics d’aquests països van ser els principals motors de protestes socials. L’espurna que ho va fer esclatar va ser la mort del jove tunisià Mohamed Bouazizi, quan el 17 de desembre de 2010 es va immolar en senyal de protesta desprès que la policia li confisqués el carret de verdures amb el que es guanyava la vida. Aquest incident va iniciar una revolta popular que, finalment, va acabar amb la dictadura del president Zine el Abidine Ben Ali, després de 23 anys al poder, i va encendre els ànims de milers de persones a Algèria, Líbia, Egipte, Iemen, Gaza, Jordània i el Líban.




A Egipte, una pàgina de Facebook va convocar una manifestació el 25 de gener de 2011 per protestar per la mort del jove Khaled Said de 28 anys. Més de 80.000 usuaris van donar suport a la protesta per Facebook i la manifestació va ser un èxit, malgrat el bloqueig dels mòbils i d’Internet durant dies. Finalment, el President Mubarak va acabar amb els seus 30 anys de govern.


Les “revolucions Facebook” van ser revolucions humanes, impulsades per Internet i les xarxes socials. Aquest mitjà va permetre difondre, gràcies a que s’escapa una mica de la censura dels mitjans de comunicació tradicionals, les reivindicacions dels manifestants. Els mòbils van permetre captar imatges i vídeos que eren pujats a la xarxa i vistos per tothom; els periodistes també agafaven aquest material per confeccionar les noticies: les seves fonts eren els mateixos interessats, testimonis del succés.

Així doncs, la tecnologia ha pres gran protagonisme, oferint una oportunitat per a l’activisme contra les dictadures i la repressió. Com va dir Gumersindo Lafuente, adjunt al director de El País “Quan no hi ha llibertat en els carrers, els joves la busquen a Internet”. Segurament, sense Internet també s’haurien produït les revolucions àrabs, però no haurien pogut organitzar-se de la manera que permeten les xarxes socials, ni aconseguir una repercussió a nivell mundial i de forma tan ràpida.


dilluns, 28 de maig del 2012

Blog.art


Pel que fa al text d’Anna Fuster (1) vull destacar l’apartat que dedica a l’autoria. Si d’entrada podem considerar que l’autoria d’un weblog pertany a una o vàries persones (individual o col·lectiu), cal després tenir en compte els comentaris dels lectors i les referències a altres llocs de la xarxa, que s’integren plentament en el weblog.

El sistema en que un únic emissor es dirigeix a una audiència massiva es dilueix amb Internet. A la xarxa, els emissors també són receptors o lectors, i a l’inrevés. Passem de la unidireccionalitat dels mitjans tradicionals a una bidireccionalitat real.

Pel que fa al concepte de blog.art, Fuster ens recorda que aquesta denominació és fa servir per a designar l’art propi dels weblogs. En aquest cas, tot i haver un petit nombre de persones que utilitzen el blog amb finalitats artístiques, encara no tenen prou rellevància. Els blogs tenen unes especificitats molts concretes i rígides i poden suposar una barrera pels artistes. Així, sembla que aquest format no és, de moment, el més adient per a ser usat en l’àmbit de les belles arts, a excepció de com un vehicle de difusió de les obres. Caldrà estar atents als canvis que es poden produir a la xara i als blogs, els quals podrien obrir noves vies també per a la creació. 









Weblogs. Diaris personals digitals


Mertixell Martí (1) afirma que el blog no té precedents en la història de la comunicació d’un a molts i, per tant, ha de suposar un enorme canvi a nivell econòmic, psicològic i social:

  • En l’esfera econòmica, contribueixen a la transformació de les relacions tradicionals de poder entre informadors i informats, i aporten noves fórmules de transmissió i també una nova jerarquia, més horitzontal, en la premsa en línia.
  • En la psicològica, alteren la percepció d’un mateix tot contribuint a crear un alter ego que es mou entre les capes íntimes del jo i els núvols ficticis de la narrativa imaginària, a través d’un llenguatge especial, la blog-escriptura. 
  • I en la social, generen xarxes vinculades a grups d’interès, les audiències singulars que alguns autors han convergit a anomenar globalment blogosfera. També posen en evidència la fractura digital que encara hi ha a la Xarxa.

Segons conclou Martí, alguns crítics argumenten que la blogosfera crea una comunitat d’individualistes interconnectats, que és un espai per al narcisisme coral, o que són conservadors i no es poden catalogar com a vertadera contracultura.

En el que sí semblen estar d’acord és que amb els blogs ha esdevingut una actitud més activa i participativa de l’usuari. I això té relació, com ja avançava en el meu post sobre els Trending Topics i l’agenda setting, amb que la participació del ciutadania mitjançant els blogs conforma el perfil de la nova audiència d’Internet i, al seu torn, configura la nova agenda temàtica. Els blogaires s’han convertit en nous mediadors que poden configurar una nova opinió pública. Aquesta nova generació de “periodistes quotidians”, com els anomena Martí, donen cobertura informativa i mediàtica a tota mena d’esdeveniments, capgirant les prioritats de les agendes tradicionals.



La Blocosfera Catalana


Mercè Molist (1) ens introdueix al món de la Blocosfera catalana, o catosfera (terme inventat per Antoni Ibàñez), on cada dia en trobem més blocs. Malgrat no tenir encara la gran influència social i política que han assolit als EUA, cada vegada s’apropen més aprofitant la manca de mitjans de comunicació en català.

Als EUA, l’any 2001, els blocs van créixer en influència quan uns quants es van especialitzar en política i van tractar temes com la guerra d’Iraq. Tots donaven el seu punt de vista: els de dretes, els d’esquerres, els iraquians i també els soldats americans. Aquests blocs es valoren perquè tracten temes que no surten als mitjans de comunicació tradicionals. L’any 2004 ja es permetia l’entrada de blocaires amb credencials com les dels periodistes i, un any després, la revista Fortune destacava els noms de vuit blocaires que “no es podien ignorar”.

Els blocs catalans neixen l’any 2003, quans apareixen els primers serveis en català d’allotjament de blocs i directoris, i l’any 2004 és quan hi ha l’explosió. Segons Molist, la catosfera està essent clau per fer reviure l’esperit català a Internet, que va començar a decaure a finals dels anys noranta, fruit de l’especulació econòmica i la posterior desinflada de la bombolla. Amb la blocosfera catalana ha renascut la comunitat catalana a Internet.


Alguns blocs en català citats per aquesta autora:


Per comprovar la importància que va començar a adquirir la catosfera, us deixo un vídeo que tracta la reunió que Artur Mas (CIU) va tenir l'any 2007 amb els blocaires catalans més destacats per parlar de la refundació del catalanisme i del paper dels blocs i la catosfera en la societat catalana. 







Blogosfera: Les bitàcoles i l'audiència. Els processos de lectura i escriptura.


Com afirma Enric Gil (1), en les bitàcoles les fronteres entre lectura i escriptura es dilueixen. Els comentaris permeten una retroalimentació que poden convertir el bloc en una obra col·lectiva. Carles Moreno (2) (veure anterior post) ja ens deia que l’hipertext no té autors en el sentit tradicional, sinó que és un treball en equip.

El concepte d’autor ha canviat, així com els processos de lectura i escriptura. Ja no ens trobem davant d’un text monolític allotjat en un objecte en tota la seva opacitat, sinó que el text és llegit per una audiència que al seu torn interactua amb l’autor (si l’autor ha activat l’opció de permetre comentaris). Podem dir que el lector deixa el tradicional paper passiu i adopta un d’actiu, intervenint en el text.

 

Si recordem de nou el llibre de Carles Moreno (anterior post), aquest autor ja ens parlava de com l’hipertext superava la idea de text tancat i immutable que havia propiciat la impremta i com aquestes noves formes d’escriptura trenquen amb l’estatisme inherent al mitjà i fan que es qüestioni l’obra com quelcom tancat o acabat.

La tecnologia “deixa de ser percebuda com a tal i passa de mitjà a medi”, “ja no és un simple instrument funcional, sinó una condició de la possibilitat de la producció mateixa del text” (Izquierdo, 2004, citat a Gil, 2005, p.43).


Blogosfera: les bitàcores i l’audiència. La importància dels enllaços.


"Citar-se o morir. No és que sigui una comunitat endogàmica això dels blogs, però és obvi que, en tractar molts cops temes similars, preferim buscar la cita d’altres blogs que no pas una sui generis a d’altres mitjans. És una viva retroalimentació que ajuda a crear el que hom anomena blogosfera”. Rubèn Novoa (BLOG:RNIA)
 

Enric Gil (1) parla de la importància dels enllaços en la seva tesi doctoral. Segons Gil, bona part de l’audiència dels blocs la constitueixen els mateixos autors. Els hipervincles tenen la capacitat de generar relacions entre blocs i aconseguir audiència, a la vegada que ofereixen un producte de més qualitat. Habitualment, els enllaços envien al lector a altres blocs de temàtica semblant, tot i que també poden adreçar-los a pàgines d’informació general o a les fonts.

Gil afirma que «la importància dels enllaços rau en la idea que la blogosfera és una realitat gràcies als hipervincles i que les estructures socials que es constitueixen parteixen d’un comú respecte a la llibertat total d’expressió, tot i les perilloses tendències endogàmiques».

Segons Glazebrook (citat a Gil, 2005, p.42), és l’abundor d’hipervincles el que ofereix un sentit de comunitat a les bitàcoles, atès que la suma de veus individuals és generadora d’una veu col·lectiva que possibilita una conversa. La blogsfera es converteix així en un conjunt de textos interrelacionats.

 


Els Blocs


Per a conèixer com el suport condiciona la forma d’escriure/llegir i de pensar, estudiarem el fenomen bloc a partir de la lectura del llibre d’Enric Bruguera “Els blocs” (1).

QUÈ ÉS UN BLOG?

Segle XXI: el “bloc” –o webloc, o bitàcora- com el primer gran moviment tecnocomunicatiu sorgit des de, i per a, la xarxa. 

Definició de bloc: una pàgina web, personal o col·lectiva, editada i publicada en Internet amb eines electròniques d’ús simplificat i a l’abast d’usuaris sense coneixements específics.


Les seves característiques es poden dividir en:

  • La presentació:
    • Estructuració de continguts en apunts (posts) aportats per l’autor/s i els seus lectors.
    • Ordenació cronològica inversa a la publicació.
  • El contingut:
    • Actualització freqüent i regular.
    • Definició d’un àmbit temàtica.
    • Estil de redacció, edició i publicació adaptat a l’autor/s.
  • La navegació:
    • Ús d’hipervincles per a recòrrer el contingut intern i enllaçar amb continguts externs.
  • La interacció:
    • Inclusió d’eines de relació entre els usuaris del bloc (comentaris, sindicació, etc.).
  • La seva gestió:
    • Iniciativa de publicació personal de continguts oberta i accessible per a qualsevol usuari de la xarxa.
    • Accés des de qualsevol punt de connexió a Internet.
    • Facilitat de publicació amb eines senzilles.
    • Mínim cost (allotjament gratuït).


Els blogs consten d'uns elements comuns:

  • Títol i descripció del bloc.
  • Identificació de l’autor.
  • Selecció d’enllaços recomanats “blogroll” (amplien la temàtica del blog).
  • Els apunts o anotacions amb contingut (posts).

 

Hi ha diferents tipus de blocs segons sigui:

  • L’autoria: individual o col·lectiu / personal, corporatiu, etc.
  • Contingut: enllaçar informació interessant d’altres llocs de la xarxa, informació personal, interpretació de notícies, etc.
  • Format: basats en text (bloc), basat en fotografies (fotobloc), basat en vídeos (videobloc), basat en so (audibloc o podcasts).



QUI ELS FA?

Cercadors i directoris de blocs

L’any 2006, Technorati va inventariar prop de 40 milions de blocs en tot el món. Això fa necessari cercadors i directoris especialitzats en la seva indexació, per exemple:

 

Mesuradors de trànsit de blocs

La popularitat és un criteri per indexar blocs, per tant, hi ha llocs web especialitzats en oferir la classificació de blocs segons la seva rellevància comunicativa i social:
  • Daydop
  • Blogdex
  • Blogómetro
  • Buscopio


Allotjament pels blocs

Hi ha diversos serveis de creació i allotjament de bloc que també ofereixen directoris de classificació:

 


COM ES FAN?

Per fer un bloc només és necessari un servidor connectat a Internet on allotjar-lo i un programari per a la seva gestió (CMS Content Management System). Els més coneguts i utilitzats (gratuïts per a particulars) són: WordPress, MovableType, Greymatter, Blogger, Blogia, Bitacoras, etc.

Els passos necessaris per a crear un blog
  1. Obrir un compte: emplenar un formulari d’alta (usuari i clau).
  2. La presentació: definir el títol, que determinarà la URL d’accés. Ex: lligantcaps.blogspot.es (de Blogger).
  3. Disseny i contingut: escollir una plantilla i introduir continguts (post).
  4. Opcions avançades: modificar el disseny predeterminat, afegir enllaços i gadgets.
 


COM ACCEDIR A LA BLOGESFERA?

Quan iniciem un bloc hem de tenir en compte que participem en un procés d’arquitectura i construcció de comunitats; hem d’adaptar les nostres estratègies de comunicació personal al mitjà, i entrem en un univers global d’interacció comunicativa. Cal tenir en compte dos elements bàsics:
  • Les tecnologies d’interacció, que inclouen:
    • La sindicació de continguts (RSS): que permet a l’usuari obtenir accés als continguts dels blogs del seu interès des d’un únic programa lector.
    • El retroenllaç (trackback): que permet notificar a l’autor d’un altre bloc que hem inclòs un enllaç a una anotació publicada en el seu.
    • L’avís d’actulaització (PING): un sistema automatitzat per notificar les actualitzacions que fem en el nostre bloc.
    • Les llistes d’enllaços (blogroll): permet incloure en el bloc una llista d’enllaços recomenats per tal d’establir relacions entre usuaris i complementar, amb enllaços externs, el nostre contingut.
  • Establir estratègies de comunicació i relació per tal de mantenir el bloc en la dinàmica de conversa social i construcció de comunitat. Per això, és necessari:
    • Actualitzar el bloc freqüentment
    • Oferir anotacions de qualitat
    • Permetre comentaris d’altres
    • Fer ús d’enllaços d’hipertext (un dels elements definitoris del bloc com a mitjà d’edició i publicació que el diferencia d’altres canals, com els basat en paper o els electrònics fora de xarxa). 
Els enllaços d’hipertext:
  • Aporten transparència perquè permet al lector ampliar la informació.
  • Constitueix un element de credibilitat perquè facilita l’accés a les fonts i permet contrastar les interpretacions que es puguin fer en cada anotació del bloc.




MEMBRES DE LA NOVA WORLD LIVE WEB

Alguns autors han assenyalat una evolució progressiva de la World Wide Web (xarxa web mundial) a la World Live Web (la conversa viva i la relació constant entre els usuaris d’aquesta xarxa tecnològica global).

El boom del bloc com a instrument individual de construcció d’un univers col·lectiu de publicació personal electrònica –immediata, transparent i sense intermediaris- s’inscriu en un context més ampli de creació i popularització de fórmules d’interacció i socialització com són:
  • Els wikis: són un conjunt de pàgines web generades i editades de forma col·laborativa. Ex. Wikipedia.
  • L’etiquetatge social (tagging): permet a qualsevol usuari marcar continguts o pàgines web amb paraules clau (tag) que consideri significatives per la seva informació o utilitat i, així, indexar i classificar aquests continguts. Ex: Del.icio.us.
  • Prescripció en xarxa (digging): utilitzen la sindicació de continguts per establir valoracions socials d’articles i noticies per, també, indexar-los i classificar-los segons el grau d’interès pels usuaris.
  • Les comunitats d’interacció virtual: espais que combinen cercadors, xats, fòrums, creació i allotjament de blocs, etc.) per a crear comunitats d’usuaris que puguin arribar a interactuar de forma global. Ex: MySpace.