Com afirma Enric
Gil (1), en les bitàcoles les fronteres entre lectura i escriptura es
dilueixen. Els comentaris permeten una retroalimentació que poden convertir el
bloc en una obra col·lectiva. Carles Moreno (2) (veure anterior post) ja ens deia
que l’hipertext no té autors en el sentit tradicional, sinó que és un treball
en equip.
El concepte d’autor
ha canviat, així com els processos de lectura i escriptura. Ja no ens trobem
davant d’un text monolític allotjat en un objecte en tota la seva opacitat,
sinó que el text és llegit per una audiència que al seu torn interactua amb
l’autor (si l’autor ha activat l’opció de permetre comentaris). Podem dir que
el lector deixa el tradicional paper passiu i adopta un d’actiu, intervenint en
el text.
.jpg)
Si recordem de nou
el llibre de Carles Moreno (anterior post), aquest autor ja ens parlava de com
l’hipertext superava la idea de text tancat i immutable que havia propiciat la
impremta i com aquestes noves formes d’escriptura trenquen amb l’estatisme
inherent al mitjà i fan que es qüestioni l’obra com quelcom tancat o acabat.
La tecnologia
“deixa de ser percebuda com a tal i passa de mitjà a medi”, “ja no és un simple
instrument funcional, sinó una condició de la possibilitat de la producció
mateixa del text” (Izquierdo, 2004, citat a Gil, 2005, p.43).
(1) Gil, Enric (2005) Blogosfera:
les bitàcores i l’audiència [treball de doctorat en línia]. UOC. (Treballs
de doctorat; TD05-012) [Data de consulta: 27 de maig de 2012]
(2) Moreno, C. (1999) Literatura e Hipertexto. De la cultura manuscrita a la cultural electrónica. Madrid. UNED.
Hola Lluis, es interesante lo que dices, pero en realidad la gente suele interactuar relativamente poco con los Blogs. que sigue, a no ser que estos traten un tema recurrente que no exija una intervención reflexiva. La mayoría de veces son frases cortas apoyando lo escrito.
ResponEliminaUn abrazo