Quan es llegeix un
llibre, cada lector configura el seu propi món a partir del proposat per
l’autor; cada lector es converteix en un lectoautor que construeix la seva
pròpia història. Com ens diu Isidro Moreno en el seu text Escriptura
hipermedia y lectoautores, aquí cal recordar les paraules de Roland Barthes
(1994: 65-71) sobre la mort de l’autor i la vida de l’escriptura quan un fet
comença a ser relatat.
Si el suport analògic és immutable, el digital
es pot transformar, i, per tant, l’escriptura hipermèdia que permeten els
suports digitals facilita una participació real del lector, convertint-lo, com
afirma Moreno en un lectoautor capaç de seleccionar, transformar i, fins
i tot, construir.
Amb l’escriptura hipermèdia podem crear un
discurs més participatiu, com el que s’ha utilitzat en les exposicions d’alguns
museus, com explica Moreno. Aquest autor distingeix entre participació
selectiva (només es pot escollir entre diverses opcions), transformativa
(permet transformar els continguts) i constructiva (permet construir
noves propostes). Malgrat les possibilitat de l’hipermèdia, la primera de les
categories és la més habitual: «aquí el receptor elige el orden y la duración
de su intervención, pero no realiza ningún tipo de transformación o de
construcción respecto a lo creado por el autor», diu Moreno.
En aquest sentit, quan pensem que l’escriptura hipermèdia sigui el
sistema adient per transmetre un missatge concret, caldrà aprendre a “treure-li
partit” per tal que pugui oferir al lectoautor la possiblitat de “participar i
construir” i, així, arribar a aprofundir en el tema.
Bibliografia
Barthes, R. (1994) El susurro del lenguaje. Barcelona: Ediciones Paidós. Citat a Tortosa, V. (2008:123).
Virgilio Tortosa (ed) (2008) Escripturas digitales. Tecnologías de la creación en la era virtual. Alicante: Publicaciones Universidad de Alicante.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada