Literatura i Hipertext: de la cultura manuscrita a la cultura electrònica

En el llibre Literatura e Hipertexto: de la cultura manuscrita a la cultura electrónica, Carlos Moreno reflexiona sobre la interdependència entre escriptura, literatura i hipertext. Destaquem les següents idees principals:

LITERATURA I HIPERMÈDIA

• Distingir entre hipertext i hipermèdia. L’hipertext es refereix al domini d’allò escrit, és més elitista i erudit. L’hipermèdia està relacionat amb l’integració entre allò escrit i allò acústic. 
• Amb la invenció de la impremta es va desenvolupar la nostra idea actual de literatura, actor i lector. La nova tecnologia hipertextual i hipermediàtica pot suposar un canvi important, però encara no podem avaluar-lo amb exactitud. 
• La literatura fins el segle XVIII ja tenia un funcionament hipermediàtic: els textos es recitaven, es cantaven o es representaven. 
• Amb l’aparició de la impremta es generalitza la lectura solitària i silenciosa (individualista). 
• L’hipertext torna a superar la idea de text tancat i immutable, propiciat per la impremta. L’hipermèdia suposa un retorn a l’oralitat. 
• Distingir entre hipertextualidad (ús d’enllaços entre diferents parts d’un text o de varis) i intertextualitat (relacions i referències a altres textos o cites). 
• Distingir entre hiperdocument (lligats a la pàgina) i hipertext (es pot abandonar la pàgina). 
• Els hipertextos flueixen en desplegament continu i trenquen, així, l’estatisme inherent al mitjà i fan que es qüestioni l’obra com quelcom tancat o acabat.

 OBRA, TEXTO I HIPERTEXT

• La cultura manuscrita roman lligada a l’oralitat en la recepció dels textos, fins i tot vocalitzant sotto voce en la lectura silenciosa. El text escrit, sobretot amb l’aparició de l’impremta, pretén substituir l’oralitat però no ho aconsegueix del tot, i menys ara amb els nous mitjans hipertextuals i hipermediàtics.

 

LITERATURA, AUTORIA I COL·LABORACIÓ HIPERTEXTUAL

• La impremta desenvolupa el sentit de la propietat d’allò escrit i la idea d’originalitat. 
• Abans del segle XVIII els textos literaris podien circular sense marca d’autor, al contrari que avui en dia, la veritat dels quals equival a l’autoritat representada per aquesta marca. 
• En el futur, la consideració textual de la literatura, gràcies a les noves tecnologies, podria fer menys referència a l’autoritat. 
• La impremta va canviar el paper dels oficis literaris (professor, escriptor, filòleg, crítics, editors, bibliogràfics) i va redefinir el paper dels lectors cap a una lectura individual i en silenci. Les noves tecnologies electròniques portaran, previsiblement, cap a una nova redefinició dels papers o funcions. 
• L’hipertext no té autors en el sentit tradicional, és un treball en equip. Això passava en la cultura manuscrita i tornarà a passar amb l’electrònica, a mesura que la cultura impresa abaixi el seu predomini.

LA HISTÒRIA LITERARIA COM A VIATGE HIPERMEDIÀTIC

• Tant en l’antiguitat com en l’Edat Mitjana els textos eren llegits en veu alta, recitats o representants. Amb els nous gèneres propiciats per la impremta: la novel·la o l’assaig, es perd contacte amb l’oralitat, però això no vol dir que no puguin tenir un caràcter hipertextual. 
• La fixació escrita o impresa d’un text i la seva conservació en un suport tancat tendeix a “petrificar” també el sentit d’aquest text; però això no té res a veure amb el funcionament hipertextual de la literatura del passat, anàleg al de l’aplicació de la nova tecnologia hipertextual.

 

GÉNERES, CÀNON I HIPERTEXT

• En una cultura oral, sense escriptura, no hi ha literatura. Aquesta i els seus generes apareixen quan l’oralitat queda fossilitzada en l’escriptura. 
• La poesia és un llenguatge rítmic per emmagatzemar la informació cultural, memoritzar-la i repetir-la.
• La literatura grega, des d’Homer a Eurípides, era una continuació de la pràctica oral, un mitjà de transmissió cultural. 
• Amb la impremta, els textos s’aïllen i s’abstreien cada vegada més de la oralitat. 
• Amb l’hipertext electrònic s’ataca la indenpendència i el caràcter intocable i irrepetible del producte artístic. Continuarà existint un cànon, però dessacralitzat i relativitzat dins de la seva posició en l’espai hipertextual. 

LA NOVEL·LA I L’HIPERTEXT

• La novel·la és literatura i està lligada a la seva difusió impresa. Per tant, sobreviurà el temps que duri aquesta. 
• Les possibilitats hipertextuals s’amplien amb el mitjà electrònic, però encara està en fase experimental. La “narrativa interactiva” o “hipertextual” del tipus Afternoon, de M. Joyce, no és equiparable a la novel·la, i tampoc està clar que sigui narrativa. 
• La idea de l’hipertext com a collage de materials diversos és anàloga a la de la novel·la com a collage de recursos procedents de la oralitat: la narració, la descripció, el diàleg, etc.

 

LA BIBLIOTECA ELECTRÒNICA

• Els mitjans electrònics permeten reduir costos, estalviar espai, tenen més velocitat d’accés, possibilitat de manipulació, etc.
• La biblioteca electrònica és Internet i és accessible des de qualsevol punt i en qualsevol moment.
• Els àmbits acadèmics, lligats al llibre imprès, encara tenen problemes d’acceptació d’aquet mitjà.
• Els hipermèdia canviaran la manera en que veiem la literatura i, també, la nostra manera de pensar sobre la composició de llibres, articles o materials didàctics.

 

LA INTERPRETACIÓ I L’HIPERTEXT

• Amb els nous mitjans hipermediàtics cal aprendre la manera d’arribar a ells dins d’una diversitat de plantejaments i de perspectives. Cal establir un nou model d’interpretació, una lectura que implica, primer, una progressió lineal del text “principal” i, després, un procés d’associació o moviment centrífug cap a fora del text. 
• La literatura mai ha deixat de funcionar com un hipertext. La crítica extreu un text del seu context per aïllar-lo i canonitzar-lo, en canvi, en l’hipertext electrònic, el text s’allibera en la xarxa. 
• L’hipertext suposa una navegació, un flux de posicions, amb rumbs alternants, a la cerca de sentit.